Premi Sambori 2014

Enhorabona LLUC MACH POYATOS per haver estat un dels 3 seleccionats  dels premis Sambori Demarcació Girona-Catalunya de Cicle Superior. L'acte on es lliuraran els diplomes als 3 semifinalistes serà el proper dijous 20 de març 2014 a les 18.00 h a l'Auditori de Santa Coloma.

Hi pot anar qui vulgui!

La redacció seleccionada és la següent:

LA PERLA DELS MARS

-       Ei! Que tal companys com anem? Ara us explicaré un somni molt curiós que vaig tenir ja fa uns quants mesos.

Una nit de diumenge, em vaig enfonsar en un somni molt profund...

 

 - Ai! No em mullis.

Vaig quedar xop, vaig obrir els ulls. Estava en una platja immensa i desconeguda per a mi, i de sobte, vaig veure la noia que m’havia deixat xop. Vaig preguntar-li qui era i perquè m’havia mullat. Em va respondre:

-Em dic Núria i t’he mullat per despertar-te.

Després de parlar una estona ens vam fer molt amics i vam anar a banyar-nos, em vaig capbussar i al fons, vaig veure un objecte lluentejar entre les pedres. De seguida vaig agafar aire i el vaig anar a buscar. No vaig trigar en observar que era una preciosa perla.

La Núria va veure la perla i em va dir.

- Jo sé una historia sobre una perla a prop de la cala d´Orio.   

- Explica-me-la!

- Temps enrere un home que es deia Salvador es va trobar una perla  preciosa, la va portar a la seva cabana, la va deixar al costat de la llar de foc i en il·luminar-se es va entreveure una escriptura, en Salvador ràpidament es va acostar i la va llegir. Posava “Quan la mar torni a ser clara tres desitjos podràs demanar” en veure-ho es va inquietar, va intentar resoldre l’endevinalla sense sort i la va llençar a la mar.

- I si aquesta és aquella perla!

- Doncs a que esperem!  La fiquem al costat del foc? La Núria em va preguntar. - Jo tinc una llar de foc a la meva casa, podríem anar-hi. És molt a prop, només a un quilòmetre.

- Va, corre!

Vam anar corrents com el raig, per un moment em vaig sentir dèbil però, després vaig veure de lluny una casa i li vaig dir a la Núria:

- És la teva casa?

- Sí!

Vam arribar, vam tocar el timbre, va sortir un home alt i fort:

- Núria. Qui és aquest nen? -va preguntar.

- Un amic.

Vam entrar i vam menjar una mica. Em va encantar aquell salmó fumat. Vam anar a la llar de foc i no vam tardar en veure l’escriptura...

Vam quedar boca badats i no sabíem que fer. Per sort la Núria va resoldre l’endevinalla.

- Hi ha massa contaminació, la mar ha de ser neta un altre cop!  Hem de demanar ajuda a la gent que viu aquí!

Vam anar casa per casa demanant ajuda per netejar el fons del mar. Vam aconseguir unes 20 persones i ens vam posar les piles.

Pel que es veia tindríem feina, així que vam començar a treballar i a les dues hores no havíem netejat ni una quarta part de tota la brossa que hi havia.

- Així no acabarem mai ! Hem de pensar un nou sistema d’organització, necessitem un vaixell!

- El meu pare es pescador ell ens ajudarà.

Vam trucar el  pare de la Núria i no va tardar en venir amb les claus del seu vaixell, vam anar ràpidament, ens vam pujar al vaixell i jo vaig dir:

- A pescar brossa!

Vam tirar les xarxes pesqueres i vam treure-la tota.

Quan vam acabar la perla es va il·luminar. Em vaig espantar i em va caure a l’aigua.  

Evidentment dins de l’aigua estava il·luminada, vaig tirar-me i la perla va tornar a les meves mans. Hi havia una altra inscripció, la vaig llegir:

- “Quan el riu del Cim Victoriós torni a lluir llúdrigues els teus desitjos seran concedits”.

- Les llúdrigues només viuen quan el riu esta completament net .

- Núria! Hem de pujar aquell cim tant alt i buscar el riu!

Amb un casc i un arnés ens vam posar en marxa. Quan vam arribar als peus de la muntanya, vam començar a escalar. Hi havia moltes esquerdes, això ajudava a que poguéssim pujar cada vegada més ràpid. I ja a prop del final, quan faltava l’últim metre, vaig patinar i una mà em va agafar just abans que caigués al abisme. Era la Núria i em va ajudar a pujar.

-       Gràcies! Quin ensurt!

-       De res!

Encara estava espantat, quan vam veure el riu que estava molt brut.

-       Quina vergonya ! Hi ha gent que no te seny!

-       Estic d’acord!

Vam començar a fer feina, quan estàvem a punt d’acabar la Núria es va desmaiar, de la calor i el cansament,  vaig agafar el meu casc, el vaig emplenar de aigua i li vaig llençar, ella es va despertar i vam tornar a la feina. 

Va aparèixer una família de llúdrigues. Pare, mare i cinc fills, vam anar a jugar amb les llúdrigues i de nou, la perla es va il·luminar.

Aquest cop posava “Si el bosc netegeu el món salvareu”. 

-       Hem de netejar el bosc d’aquesta muntanya! Ens hem d’afanyar!

Vam començar pels arbustos, però estàvem cansats i vam anar poc a poc i amb bona lletra.

Jo m’enfilava pels arbres com un mico, era divertit.

-       Ja falta poc! Va dir la Núria.

-       Ja hem acabat! Vaig respondre.

-       Com ho saps?

-       La perla torna a brillar i aquest cop posava, “Ara que la natura ha estat salvada els tres desitjos podeu demanar i al mar la perla ha de tornar”.

-       Núria hem de tornar la perla on era per demanar els desitjos.

-       Què? Hem de tornar a baixar fins a la platja!

Ens vam posar en camí i el passeig va ser molt maco, un bosc verd i net, un riu transparent, ens vam acomiadar de les llúdrigues, i ens vam sentir molt satisfets per haver salvat el medi ambient d’aquell poble.

Vam agafar els cascos i l’arnès, vam anar baixant fent ràpel i quan estàvem a punt d’arribar al final la Núria va patinar i jo per sort la vaig poder agafar.

Anàvem a pas lleuger i vam veure la casa de la Núria, vam entrar i reposar una estona, vaig demanar si li quedava d’aquell salmó fumat que tant m’agradava.

Una hora després, ja refets, ens vam tornar a posar en camí. Vam sortir per la porta i vam començar a córrer.

Un cop a la platja vam llançar la perla al mar, l’aigua es va il·luminar, i va sortir com una figura humana feta de perles i ens va dir:

“Gràcies a tot el treball que heu fet,

 animals, plantes i persones poden gaudir de la natura

 a veure si aquesta feina perdura.

Tres desitjos podeu demanar i es faran realitat.”

La Núria i jo vam pensar quins tres desitjos podíem demanar. La Núria va dir:

-     Desitjo que les persones tinguin cura del medi ambient.

Jo vaig estar d’acord i aquest va ser el primer desig. Jo vaig pensar un altre:

-       Desitjo que la pobresa desaparegui.

I el tercer desig el vam dir tots dos a l’hora:

-       Que regni la pau al món.

Llavors em vaig despertar i vaig pensar. Tan de bo aquests desitjos es compleixin... 
FI

Com sabeu, de la nostra classe també va participar de manera voluntària la Marina Llano, en Guillem Mach i en Gerson Archaga. No han quedat classificats però els seus escrits estan molt bé. Si els voleu llegir, estan a continuació:(Clica a sobre del nom)


Marina Llano

Guillem Mach

Gerson Archaga