Enhorabona LLUC MACH POYATOS per haver estat un dels 3 seleccionats dels premis Sambori Demarcació Girona-Catalunya de Cicle Superior. L'acte on es lliuraran els diplomes als 3 semifinalistes serà el proper dijous 20 de març 2014 a les 18.00 h a l'Auditori de Santa Coloma.
Hi pot anar qui vulgui!
LA PERLA DELS MARS
-
Ei!
Que tal companys com anem? Ara us explicaré un somni molt curiós que vaig tenir
ja fa uns quants mesos.
Una nit de diumenge, em vaig enfonsar
en un somni molt profund...
- Ai! No em mullis.
Vaig quedar xop, vaig obrir els ulls.
Estava en una platja immensa i desconeguda per a mi, i de sobte, vaig veure la
noia que m’havia deixat xop. Vaig preguntar-li qui era i perquè m’havia mullat.
Em va respondre:
-Em dic Núria i t’he mullat per
despertar-te.
Després de parlar una estona ens vam
fer molt amics i vam anar a banyar-nos, em vaig capbussar i al fons, vaig veure
un objecte lluentejar entre les pedres. De seguida vaig agafar aire i el vaig
anar a buscar. No vaig trigar en observar que era una preciosa perla.
La Núria va veure la perla i em va
dir.
- Jo sé una historia sobre una perla a
prop de la cala d´Orio.
- Explica-me-la!
- Temps enrere un home que es deia
Salvador es va trobar una perla preciosa,
la va portar a la seva cabana, la va deixar al costat de la llar de foc i en il·luminar-se
es va entreveure una escriptura, en Salvador ràpidament es va acostar i la va
llegir. Posava “Quan la mar torni a ser
clara tres desitjos podràs demanar” en veure-ho es va inquietar, va
intentar resoldre l’endevinalla sense sort i la va llençar a la mar.
- I si aquesta és aquella perla!
- Doncs a que esperem! La fiquem al costat del foc? La Núria em va
preguntar. - Jo tinc una llar de foc a la meva casa, podríem anar-hi. És molt a
prop, només a un quilòmetre.
- Va, corre!
Vam anar corrents com el raig, per un
moment em vaig sentir dèbil però, després vaig veure de lluny una casa i li
vaig dir a la Núria:
- És la teva casa?
- Sí!
Vam arribar, vam tocar el timbre, va
sortir un home alt i fort:
- Núria. Qui és aquest nen? -va
preguntar.
- Un amic.
Vam entrar i vam menjar una mica. Em
va encantar aquell salmó fumat. Vam anar a la llar de foc i no vam tardar en
veure l’escriptura...
Vam quedar boca badats i no sabíem que
fer. Per sort la Núria va resoldre l’endevinalla.
- Hi ha massa contaminació, la mar ha
de ser neta un altre cop! Hem de demanar
ajuda a la gent que viu aquí!
Vam anar casa per casa demanant ajuda per
netejar el fons del mar. Vam aconseguir unes 20 persones i ens vam posar les
piles.
Pel que es veia tindríem feina, així
que vam començar a treballar i a les dues hores no havíem netejat ni una quarta
part de tota la brossa que hi havia.
- Així no acabarem mai ! Hem de pensar
un nou sistema d’organització, necessitem un vaixell!
- El meu pare es pescador ell ens ajudarà.
Vam trucar el pare de la Núria i no va tardar en venir amb les
claus del seu vaixell, vam anar ràpidament, ens vam pujar al vaixell i jo vaig
dir:
- A pescar brossa!
Vam tirar les xarxes pesqueres i vam
treure-la tota.
Quan vam acabar la perla es va il·luminar.
Em vaig espantar i em va caure a l’aigua.
Evidentment dins de l’aigua estava il·luminada,
vaig tirar-me i la perla va tornar a les meves mans. Hi havia una altra
inscripció, la vaig llegir:
- “Quan
el riu del Cim Victoriós torni a lluir llúdrigues els teus desitjos seran
concedits”.
- Les llúdrigues només viuen
quan el riu esta completament net .
- Núria! Hem de pujar aquell cim tant
alt i buscar el riu!
Amb un casc i un arnés ens vam posar
en marxa. Quan vam arribar als peus de la muntanya, vam començar a escalar. Hi
havia moltes esquerdes, això ajudava a que poguéssim pujar cada vegada més
ràpid. I ja a prop del final, quan faltava l’últim metre, vaig patinar i una mà
em va agafar just abans que caigués al abisme. Era la Núria i em va ajudar a
pujar.
-
Gràcies!
Quin ensurt!
-
De
res!
Encara estava espantat, quan vam veure
el riu que estava molt brut.
-
Quina
vergonya ! Hi ha gent que no te seny!
-
Estic
d’acord!
Vam començar a fer feina, quan estàvem
a punt d’acabar la Núria es va desmaiar, de la calor i el cansament, vaig agafar el meu casc, el vaig emplenar de
aigua i li vaig llençar, ella es va despertar i vam tornar a la feina.
Va aparèixer una família de llúdrigues.
Pare, mare i cinc fills, vam anar a jugar amb les llúdrigues i de nou, la perla
es va il·luminar.
Aquest cop posava “Si el bosc netegeu
el món salvareu”.
-
Hem
de netejar el bosc d’aquesta muntanya! Ens hem d’afanyar!
Vam començar pels arbustos, però
estàvem cansats i vam anar poc a poc i amb bona lletra.
Jo m’enfilava pels arbres com un mico,
era divertit.
-
Ja
falta poc! Va dir la Núria.
-
Ja
hem acabat! Vaig respondre.
-
Com
ho saps?
-
La
perla torna a brillar i aquest cop posava, “Ara que la natura ha estat salvada
els tres desitjos podeu demanar i al mar la perla ha de tornar”.
-
Núria
hem de tornar la perla on era per demanar els desitjos.
-
Què?
Hem de tornar a baixar fins a la platja!
Ens vam posar en camí i el passeig va
ser molt maco, un bosc verd i net, un riu transparent, ens vam acomiadar de les
llúdrigues, i ens vam sentir molt satisfets per haver salvat el medi ambient
d’aquell poble.
Vam agafar els cascos i l’arnès, vam
anar baixant fent ràpel i quan estàvem a punt d’arribar al final la Núria va
patinar i jo per sort la vaig poder agafar.
Anàvem a pas lleuger i vam veure la
casa de la Núria, vam entrar i reposar una estona, vaig demanar si li quedava
d’aquell salmó fumat que tant m’agradava.
Una hora després, ja refets, ens vam
tornar a posar en camí. Vam sortir per la porta i vam començar a córrer.
Un cop a la platja vam llançar la
perla al mar, l’aigua es va il·luminar, i va sortir com una figura humana feta
de perles i ens va dir:
“Gràcies a tot el treball que heu fet,
animals, plantes i
persones poden gaudir de la natura
a veure si aquesta feina perdura.
Tres
desitjos podeu demanar i es faran realitat.”
La Núria i jo vam pensar quins tres
desitjos podíem demanar. La Núria va dir:
-
Desitjo
que les persones tinguin cura del medi ambient.
Jo vaig estar d’acord i aquest va ser
el primer desig. Jo vaig pensar un altre:
-
Desitjo
que la pobresa desaparegui.
I el tercer desig el vam dir tots dos
a l’hora:
-
Que
regni la pau al món.
Llavors em vaig despertar i vaig
pensar. Tan de bo aquests desitjos es compleixin...
FI
Com sabeu, de la nostra classe també va participar de manera voluntària la Marina Llano, en Guillem Mach i en Gerson Archaga. No han quedat classificats però els seus escrits estan molt bé. Si els voleu llegir, estan a continuació:(Clica a sobre del nom)
Marina Llano
Guillem Mach
Gerson Archaga
FI
Com sabeu, de la nostra classe també va participar de manera voluntària la Marina Llano, en Guillem Mach i en Gerson Archaga. No han quedat classificats però els seus escrits estan molt bé. Si els voleu llegir, estan a continuació:(Clica a sobre del nom)
Marina Llano
Guillem Mach
Gerson Archaga
Moltes felicitats Lluc!
ResponderEliminarMoltes felicitats Lluc!
ResponderEliminarFelicitats!!!!!!!! Heu guanyat dos anys seguits el Premi Samori!!! B)
ResponderEliminarMolt be Lluc!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponderEliminar